dimecres, 7 d’octubre del 2009


El pasado domingo día 4 Saúl, acompañado por su compañero de equipo Perucho y su entrenador Miguel García culmino un reto que tenía en mente hacia algún tiempo, el descenso desde los Pirineos (lugar en que veraneaba y disfrutaba del piragüismo de aguas brava de pequeño) hasta Lleida,( lugar de nacimiento y donde se formo como joven deportista), un descenso lleno de paisajes espectaculares pero también duro ya que se trataba de cubrir los 150km que separan Llavorsí de nuestra capital en tres etapas de Lavorsí –Tremp, Tremp –Balaguer, Balaguer- Lleida.
Agradecer, a las instituciones como la Diputació de Lleida, el apoyo que ha brindado a esta iniciativa, por facilitar toda la logística durante el recorrido.
Especialmente, a la Paeria de Lleida en la persona del concejal de deportes Txema Alonso, por hacer posible la llegada no solo de Saúl, Perucho Y Miguel , si no de tantos piragüistas, a la ciudad de Lleida cosa que no ocurría desde hace muchos años, y que sirve para acercar nuestro deporte a las personas de nuestra ciudad .Solo lamento que en un dia en que lo importante era la llegada de nuestros campeones a su ciudad, hubiese alguna situación incómoda ,por la reivindicación de las nuevas instalaciones , que yo también apoyo pero que a mi parecer no tocaba este día, pero ya se sabe, donde hay tanta gente hay opiniones no siempre encontradas, creo que ha de llegar, confio en el sr Txema Alonso una persona cercana, que de momento ha estado de nuestro lado siempre que se le ha requerido.
Víctor Craviotto Blanco.

3 comentaris:

Miralles-Prats ha dit...

Hola Victor aunque nos vemos a diario prefiero dejar mi comentario escrito y de paso animo a más gente que sé que tienen su opinión a hacer lo mismo.Me conoces en mi forma de ser y te aseguro que en ningún momento anterior al acto se preparo o aleccionó a los crios para que pidieran lo que es para cualquier deportista una cosa normal.A parte de la pancarta (instal-lació quan) Si bien coincido contigo en la ocasión talvez no fuera la más adecuada en relación al Saül pues visto unos días despues .Tenía que ser la fiesta del Saül y sus compañeros de la selección. Pero tambien entiendo que tengamos opiniones diferenciadas porque algunos llevan escuchando cantos de sirenas desde el Sr. Bernabe despues la Sra. Montse Parra y ahora le toca al Sr. Txema en total sumamos 10 años de promesas lo dicho lo que me a sabido mal es el disgusto que le hemos podido provocar a Saül y a su familia a los demás les va en el sueldo. Pito.

Aurèlia ha dit...

Gràcies al Saúl per tot el que significa com a referent per als nostres fills, per a la seva implicació impagable i desinteressada en el tema de les instal·lacions i del piragüisme a Lleida, per portar al seu equip olímpic a les nostes contrades, perquè les seves fites esportives promouen i fomenten aquest esport magnífic, GRACIES!, es posible que no fos el dia però la petita , espontanea i festiva reivindicació ademés de ser de lo més correcta no pot fer ombra - ni la va fer - al desitg acomplert del Saúl; al seu día. La festa era seva. Si hi ha algún polític que s'ha sentit ofés només se li pot dir que tot es desenvolupar amb la màxima correcció i que no es pot tenir una pell tan fina ocupant un càrreg públic.

alba ha dit...

A la nostra ciutat no passen sovint coses interessants i importants. Aquest cap de setmana, SI va passar. El Saul va complir una fita important junt amb en Carles i en Miguel!!! Quina gratificació més grans per tots els nens/es, nois/es i grans que pràctiquen i viuen el piragüisme a Lleida. Gràcies Campions, per ser Campions a les pistes i també ser-ho a les "distàncies curtes", com a persones.
Volia afegir que el tema de la protesta a mi em va passar més desapercebuda el diumenge (no eren 400 persones cridant embogides), que no dilluns, on un dels titulars era "Las piraguas toman el Segre y se reivindican", penso que això no va anar així,... Era la festa del Saul, Carlos i Miguel. Els petits(i grans) van disfrutar de veure´ls, palejar al seu costat, de fer-se fotos i demanar autògrafs.
Val a dir que els polítics en general són fàcils d'ofendre, però han de ser conscients que ells treballen pels ciutadans i les ciutadanes i que com a tals tenim dret a dir la nostra, especialment si és fa sense malícia ni males formes.
FELICITATS SAÜL PER TOT L'ACONSEGUIT I EL QUE VINDRÀ!!!